El TDAH és un trastorn mental que comprèn una combinació de problemes persistents, com dificultat per prestar atenció, hiperactivitat i conducta impulsiva. La majoria dels experts recomanen utilitzar teràpia conductual i medicaments per tractar el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
I. Teràpia conductual
Amb tècniques de teràpia conductual, els pares, mestres i altres cuidadors aprenen millors formes de treballar i relacionar-se amb un nen o nena amb TDAH: fer complir les normes, ajudar-lo a comprendre què pot fer, utilitzar la disciplina de manera eficaç i fomentar el bon comportament.
La teràpia conductual fa 10 recomanacions bàsiques: elaborar un programa diari que el nen ha de complir. Limitar les distraccions. Organitzar la casa. Recompensar el comportament positiu. Definir metes petites que pugui assolir. Ajudar el seu fill o filla a mantenir-se concentrat en les tasques. Limitar les opcions quan hagi de prendre una decisió. Buscar activitats en què el seu fill o filla pugui tenir èxit. Fer servir una disciplina assertiva. Posar-se en contacte amb els mestres.
II. Medicació
Trobar el medicament, la dosi i l’horari apropiats per a cada nen requereix un procés de prova i error: cal observar si la resposta és adequada o no i introduir els canvis que siguin necessaris, ja sigui en la molècula o en la dosi. El millor horari per a un rendiment òptim a l’escola consisteix a prendre el medicament al matí.
Tipus de medicació:
Els medicaments d’alliberament immediat (d’acció ràpida) generalment es prenen cada 4 hores, quan és necessari. Són els medicaments més econòmics. Són estimulants a base d’amfetamina o de metilfenidat.
- Sals mixtes d’amfetamina. Dextroamfetamina (entre 4 i 6 hores).
- Metilfenidat. Dexmetilfenidat (entre 3 i 6 hores).
Els medicaments d’alliberament perllongat (d’acció intermèdia i d’acció perllongada) generalment es prenen un cop al dia al matí; així s’evita haver de prendre el medicament a l’escola. És important no mastegar ni triturar els preparats d’alliberament perllongat. Hi ha càpsules compostes de grànuls que es poden obrir i barrejar amb un aliment, adequades per als nens amb dificultat per empassar, i també pegats transdèrmics.
Acció intermèdia: metilfenidat, amb una acció d’entre 8 i 10 hores.
Acció perllongada:
- Metilfenidat. Dexmetilfenidat. Acció d’entre 8 i 10 hores.
- Amfetamina. Lisdexamfetamina. Acció d’entre 10 i 12 hores.
No estimulants d’acció perllongada:
- Guanfacina. Acció de 24 hores.
- Clonidina. Acció de 12 hores.
- Atomoxetina. Acció de 24 hores.
- Viloxazina. Acció de 24 hores.
Efectes secundaris
De vegades es produeixen efectes secundaris. Apareixen a l’inici del tractament i generalment són lleus i passatgers, però en casos poc comuns poden ser perllongats o greus.
Els més comuns inclouen:
- Pèrdua de la gana i de pes.
- Problemes per dormir.
- Problemes per socialitzar.
Els menys comuns inclouen:
- Efecte rebot (augment de l’activitat, mal humor).
- Sons o moviments musculars transitoris anomenats tics.
- Lleu retard del creixement.
L’atomoxetina pot produir a l’inici problemes d’insomni, malestar estomacal o alteracions hepàtiques. La guanfacina i la clonidina poden provocar somnolència, fatiga o disminució de la tensió arterial (no es recomanen en cas de determinades cardiopaties congènites).
La majoria dels efectes secundaris es poden alleujar de les maneres següents:
- Canviant la dosi del medicament.
- Ajustant l’horari del medicament.
- Usant una molècula diferent.
És important estar en contacte amb el metge o el pediatre fins a trobar el millor medicament i la millor dosi per al pacient. Per a un seguiment correcte del tractament, s’aconsella completar les escales de valoració del comportament i controlar el creixement, el pes i el pols del nen o nena.