El síndrome de l’intestí permeable és la conseqüència de l’alteració de la funció de barrera de l’intestí davant d’agents externs, com a resultat d’una alteració de la integritat de la mucosa, ja sigui per desequilibri de l’epiteli, de les secrecions intestinals, del sistema immunitari o de la microbiota; dit d’una altra manera, el nostre intestí es torna porós i passa a la sang allò que no hi hauria de passar
CAUSES
Les causes que l’intestí esdevingui hiperpermeable poden ser: l’estrès propi de la vida moderna (que provoca inflamació a la mucosa intestinal), una dieta inadequada (hipercalòrica, amb excés d’alcohol i greixos) o la manca de son. Això provoca:
– Modificacions de la microbiota intestinal.
– Alteracions a la capa mucosa.
– Dany epitelial (pas del contingut luminal a les capes internes de la paret intestinal).
L’efecte de la dieta en la permeabilitat intestinal depèn de factors individuals, com la susceptibilitat genètica de l’individu o la seva microbiota intestinal.
SUPLEMENTS RECOMANATS
- VITAMINA A: regenera teixits i regula el funcionament del sistema immunitari. El retinol protegeix l’epiteli perquè disminueix la permeabilitat paracel·lular.
- ENZIMS DIGESTIUS: els enzims digestius són fonamentals per poder absorbir els principis immediats. Hi ha diferents enzims digestius:
- Proteasa: descompon les proteïnes (inclòs el gluten).
- Amilasa: descompon els midons.
- Lipasa: descompon els greixos.
- Lactasa: descompon la lactosa dels làctics.
- ÀCIDS GRASSOS DE CADENA CURTA : acetat, propionat, valerat i el BUTIRAT. El butirat té un paper important en el manteniment de la barrera intestinal; la seva manca provoca lesions a les unions estretes i altera la permeabilitat intestinal.
- PREBIÒTICS: la fibra és fonamental per al manteniment dels bacteris beneficiosos. Ajuda a estabilitzar la barrera intestinal. Els fructooligosacàrids (FOS) són el nutrient de la microbiota intestinal i milloren la funció de la barrera intestinal. Els més utilitzats són la dextrosa i la inulina. La fermentació d’aquests prebiòtics per part d’algunes soques bacterianes produeix gas (CO2, H2, CH4), àcids orgànics com el lactat i els “àcids grassos de cadena curta” (AGCC) com l’acetat, el propionat i el butirat.
PROBIÒTICS: afavoreixen la integritat de la barrera intestinal.
- GLUTAMINA: és l’aminoàcid més abundant de l’organisme i el principal combustible de les cèl·lules intestinals (els enteròcits); ens ajuda a rejovenir el revestiment de la paret intestinal. Les cèl·lules immunitàries, els ronyons, l’intestí, el cervell i el fetge utilitzen la glutamina com a font energètica i metabòlica, de manera que uns nivells reduïts d’aquest aminoàcid poden comprometre el bon funcionament d’aquests òrgans.
- ZINC: té un paper important en el manteniment de la integritat de la mucosa intestinal i en la moderació de les reaccions inflamatòries, ja que actua sobre l’alliberament d’histamina com a modulador de membrana, i a més és antioxidant.
- Te verd: el te verd és la segona beguda més consumida al món després de l’aigua. Se li atribueixen nombroses propietats, interessants i ben documentades: efecte antioxidant, pels seus polifenols, hipocolesterolemiant, anticancerigen i antiinflamatori.
Se suposa que l’ajust de la microbiota intestinal, amb aliments prebiòtics o bacteris probiòtics més enzims digestius, glutamat i butirat, pot ajudar en futures teràpies per a malalties relacionades amb la barrera intestinal.
COMPLICACIONS
La integritat de la barrera intestinal és essencial per evitar el pas d’antígens i prevenir malalties com la síndrome de l’intestí irritable, el còlon irritable, les al·lèrgies alimentàries i també l’obesitat.
- Al·lèrgia alimentària
- Intolerància alimentària
- Malaltia celíaca
- Malaltia de Crohn
- Artritis reumatoide
- Espondilitis anquilosant
- Diabetis tipus 1
- Esclerosi múltiple
- Malalties dermatològiques cròniques
Entre els efectes de la permeabilitat intestinal augmentada, hi ha:
+++ Augment d’antígens, cosa que pot causar al·lèrgia alimentària (IgE), intolerància alimentària (IgG) i malalties inflamatòries i autoimmunitàries.
+++ Exposició elevada a toxines a causa d’una sobrecàrrega de la funció de desintoxicació del fetge i “fatiga” per l’alt consum d’ATP.
+++ Exposició elevada a agents patògens, provocada per l’augment de productes bacterians.
La micronutrició i unes pautes alimentàries dirigides per un nutricionista poden evitar la hiperpermeabilitat intestinal.