Envellir és un procés natural, inherent a l’ésser humà, que no es pot evitar. Però sí que se’n poden atenuar els símptomes, i fins i tot endarrerir-los, i fins i tot es pot rejovenir. Tanmateix, no tots envellim al mateix ritme, i les causes d’aquest ritme diferent són tant genètiques com ambientals. Per això, actualment diferenciem entre l’edat cronològica (la que marca el nostre document d’identitat) i l’edat biològica o funcional, que és la que ens informa de l’edat real de les cèl·lules i els òrgans del nostre cos i resulta decisiva pel que fa a la longevitat. Aquesta edat biològica depèn dels gens en un 30% aproximadament i del nostre estil de vida (nutrició, hàbits tòxics, descans, equilibri hormonal, exercici…) en el 70% restant.
Quins paràmetres s’analitzen per mesurar la nostra edat biològica?
Per determinar la nostra edat biològica s’utilitzen múltiples paràmetres com a biomarcadors de l’envelliment. Amb els resultats obtinguts es construeix un “mapa” o perfil personalitzat de l’envelliment biològic, que ens pot indicar a quina velocitat envellim i la capacitat que té el nostre organisme per reparar-se a si mateix.
Les proves que es fan són l’avaluació de la funció cardiovascular, respiratòria, gastrointestinal, renal i hepàtica, i es comprova l’estat físic atlètic. Per a això es prenen mostres de sang, saliva i orina que avaluen més de 300 paràmetres (nivells de DHEA, melatonina, serotonina, vitamina C, omega 3, glucosa, colesterol, biolípids, etc.) relacionats amb l’estrès oxidatiu i es valora el dany sobre l’ADN.
Quines són les teràpies antienvelliment més innovadores?
Plasma ric en plaquetes o PRP
El plasma ric en plaquetes correspon a una fracció de plasma centrifugat amb concentracions 5 vegades superiors a les normals. Les plaquetes de la sang del pacient s’utilitzen com a font de FACTORS DE CREIXEMENT, que són un conjunt de proteïnes que tenen una funció essencial en els processos de reparació i regeneració dels teixits, ja que desencadenen la proliferació i diferenciació cel·lular, la generació de vasos sanguinis i la migració de les cèl·lules als llocs on cal que es produeixi la regeneració.
Cèl·lules mare
Les cèl·lules mare són cèl·lules no especialitzades que tenen la sorprenent capacitat de convertir-se en molts tipus de cèl·lules diferents del cos. Com que fan de sistema de reparació del cos, es poden dividir potencialment sense límit per reposar altres cèl·lules que s’hagin danyat. Cada cèl·lula nova es pot convertir en un altre tipus de cèl·lula amb una funció més especialitzada, com una cèl·lula muscular, un glòbul vermell o una cèl·lula cardíaca.
Les cèl·lules mare es poden trobar en molts teixits del cos, com la medul·la òssia, el greix, la sang i altres òrgans com el cor. Es poden trobar cèl·lules mare més immadures en l’embrió, així com en la sang del cordó umbilical d’un nadó acabat de néixer.
Telòmers i edat biològica
Els telòmers són els extrems dels cromosomes. Una analogia habitual és imaginar-los com les fundes de plàstic de l’extrem dels cordons de les sabates, que impedeixen que s’esfilagarsin. És en la mesura de la longitud dels telòmers on realment es pot mesurar l’edat biològica d’una persona: com més curts són, més envellits estem. Quan el telòmer és massa curt, no pot protegir el material genètic i la cèl·lula mor. Aquest és el procés d’envelliment habitual.
Tanmateix, a l’organisme hi ha la telomerasa, un enzim que permet la regeneració dels telòmers i, per tant, manté la capacitat replicativa de les cèl·lules. Els últims estudis apunten a la possibilitat que l’activació de la TELOMERASA a l’organisme pugui produir un allargament dels telòmers i, en conseqüència, arribar a reduir o revertir el procés d’envelliment.
Els nutricosmètics
Els principals nutrients amb efectes “antiaging” sobre la pell són: les vitamines (A, C, E), els carotenoides (licopè, luteïna), minerals (seleni, zinc), els compostos fenòlics (de la soja, el bròquil, el lli), el resveratrol, els prebiòtics i probiòtics, el coenzim Q10 i els àcids grassos poliinsaturats (omega 3).