CORTISOL – “HORMONA DE L’ESTRÈS”

El cortisol és conegut darrerament com l’hormona de l’estrès.

És una hormona esteroidal que es troba en gairebé tots els teixits del cos.

Se sintetitza a partir del colesterol a la zona mitjana de l’escorça suprarenal i el secreten les glàndules suprarenals, situades a sobre dels ronyons.

El cortisol permet que el cos ho reguli tot, des del metabolisme fins al son, passant per la funció immunitària i la inflamació, però es podria dir que és més conegut per ajudar l’organisme a respondre a les amenaces percebudes, una funció que li ha valgut el sobrenom d’«hormona de l’estrès».

Una font d’energia física

Quan el cos percep una amenaça interna o externa, s’activa el sistema nerviós simpàtic, que desencadena una seqüència complexa de respostes hormonals. Una d’aquestes respostes consisteix a fer que les glàndules suprarenals alliberin cortisol, que ajuda l’organisme a obtenir l’energia que necessita per fer front a l’estrès i tornar a l’homeòstasi.

És possible tenir manca de cortisol o massa cortisol?

Sí, hi ha tant l’excés com la manca de cortisol.

Excés: els tumors a la glàndula pituïtària poden desencadenar nivells massa alts de cortisol i donar lloc a una malaltia anomenada síndrome de Cushing, caracteritzada per augment de pes, debilitat, problemes de sucre en sang i hematomes.

Dèficit: les persones el sistema immunitari de les quals ataca les glàndules suprarenals no produeixen prou cortisol i poden desenvolupar insuficiència suprarenal crònica, també coneguda com a malaltia d’Addison, que pot causar una fatiga aclaparadora, marejos, enfosquiment de la pell, pèrdua de la gana i altres símptomes.

Funcions :

• Insulina: el cortisol contraresta la insulina i contribueix a la hiperglucèmia.
• Secreció gàstrica i renal: el cortisol estimula la secreció àcida gàstrica.
• Sodi: el cortisol inhibeix la pèrdua de sodi i augmenta la intensitat de l’excreció del potassi.
• Aigua: el cortisol actua com una hormona antidiürètica. Augmenta la retenció d’aigua.
• Sistema immunitari: el cortisol pot debilitar l’activitat del sistema immunitari.
• Metabolisme ossi: el cortisol redueix la formació òssia i afavoreix l’osteoporosi a llarg termini.
• Efectes antiinflamatoris: redueix la secreció d’histamina i estabilitza les membranes lisosomals.
• Estimula la desintoxicació hepàtica.

Comprendre la resposta natural davant l’estrès

Quan una persona s’enfronta a una amenaça percebuda, l’hipotàlem, que és una regió petita situada a la base del cervell, activa un sistema d’alarma al cos. Mitjançant senyals nerviosos i hormonals, aquest sistema indueix les glàndules suprarenals a alliberar una onada d’hormones, com l’adrenalina i el cortisol.

L’adrenalina fa que el cor bategui més de pressa, que la pressió arterial augmenti i que hi hagi més energia.

El cortisol augmenta la glucosa en sang, és a dir, els nivells de sucre. També millora l’ús de la glucosa al cervell i augmenta la disponibilitat de les substàncies de l’organisme que reparen els teixits. Redueix les funcions que es considerarien no essencials o perjudicials en una situació de lluita o fugida. Modifica les respostes del sistema immunitari i inhibeix les funcions de l’aparell digestiu, de l’aparell reproductor i els processos de creixement. Aquest sistema d’alarma complex i natural també es comunica amb les regions del cervell que controlen l’estat d’ànim, la motivació i la por.

Quan la resposta natural a l’estrès es descontrola

El sistema de resposta a l’estrès del cos sol ser autolimitat. Un cop ha passat una amenaça percebuda, les hormones recuperen els nivells normals. A mesura que baixen els nivells d’adrenalina i cortisol, la freqüència cardíaca i la pressió arterial tornen als valors normals.

Quan la resposta a l’estrès es manté al llarg del temps, pot augmentar el risc de tenir problemes de salut, com els següents:

• Ansietat.
• Depressió.
• Problemes digestius.
• Mals de cap.
• Tensió i dolor musculars.
• Malaltia cardíaca, atac de cor, pressió arterial alta i accident cerebrovascular.
• Problemes de son.
• Augment de pes.
• Problemes de memòria i concentració.

Per aquest motiu és tan important aprendre maneres saludables d’afrontar els factors estressants de la vida.

Per què reaccionem als factors estressants de la vida de la manera com ho fem?

La reacció davant d’un esdeveniment potencialment estressant és diferent d’una persona a una altra. La manera com reaccionem als factors estressants de la vida es veu afectada per aspectes genètics o per experiències viscudes. Les reaccions fortes a l’estrès de vegades es poden atribuir a esdeveniments traumàtics com: patir accidents, abusos, situacions properes a la mort o delictes violents.

Reaccionar davant l’estrès de manera saludable

Els esdeveniments estressants formen part de la vida. És possible que no es pugui canviar una situació. Tanmateix, es poden prendre mesures per gestionar-ne la repercussió en les nostres vides.

És important detectar què ens causa estrès i aprendre a tenir cura de nosaltres mateixos física i emocionalment durant les situacions estressants.

Consells bàsics per controlar l’estrès

• Mantenir una alimentació saludable i fer exercici regularment.
• Dormir prou.
• Fer exercicis de relaxació, com ioga, respiració profunda, massatges o meditació.
• Portar un diari personal. Escriure sobre els pensaments o sobre allò que agraïm de la vida.
• Dedicar temps a aficions, com llegir o escoltar música. Mirar els programes o les pel·lícules preferits.
• Fomentar amistats saludables i parlar amb amics i familiars.
• Tenir sentit de l’humor. Trobar maneres d’incloure l’humor i el riure a la vida, com veure pel·lícules divertides o mirar llocs web d’acudits.
• Fer voluntariat a la teva comunitat.
• Organitzar-se i centrar-se en el que cal fer a casa i a la feina, i descartar les tasques que no són necessàries.
• Buscar assessorament professional per aprendre estratègies específiques de control de l’estrès.
• Evitar les maneres poc saludables de gestionar l’estrès, com el consum d’alcohol, de tabac, de substàncies o l’excés de menjar.